Sé que no hi hauria de pensar, que hi ha coses més importants i que el temps ho posarà tot al seu lloc. Quin lloc? És la pregunta.
La porta del balcó s'ha obert tota sola, d'una revolada, i ara entra l'aire, aquest aire que ens fa respirar la primavera. La pell se'm posa de gallina i no sé perquè, no sé si és per l'aire que entra suau, pel que no hauria de pensar o per la banda sonora d'aquest moment. Segur que és per la banda sonora. M'has descobert tantes coses. I hi ha tantes coses que no saps que se'm regira l'estómac només de pensar-hi. Hi ha tantes coses que em guard per a mi mateixa que necessit dir, dir-te, que si les hagués de dir no sabria per on començar. I si fos capaç de trobar l'inici, el punt de partida i el coratge per dir-ho, crec que no sabria com.
I em fa por fer qualsevol moviment una mica brusc, posar-me la roba, tocar les coses, asseure'm o que em toqui l'aire, no fos cosa se'm morin totes les cèl·lules del cos, així de cop i volta. La banda sonora em provoca un calfred, i altre cop la pell se'm posa de gallina.
Canviar de compàs és el que hauria de fer, que les notes d'aquest ja s'allarguen massa, una rodona no pot durar tant, no? Necessit un silenci de blanca, d'aquells que semblen un capell, canviar el compàs, afegir-hi un sostingut per a que em pugi un semitò l'ànim i passar a clau de Do.
Necessites trobar la poesia que hi ha amagada en les restes de pintallavis que deix al tassó d'aigua quan bec, a glops de gorrió per a que no se m'acabi abans d'hora.
Necessit desplegar les ales i volar, lluny, però no sé com fer-ho, i si en sabés tal volta no voldria fer-ho tota sola. Però tampoc sé si vull fer-ho amb tu... Tu, l'única nota d'aquest compàs que em fa quedar-m'hi i l'única que no sé si hauria d'haver-hi posat mai... Però hi donaves una pinzellada de color tan hipnotitzant que em va ser inevitable enganxar-t'hi amb cola. Canviar de compàs d'una vegada és el que hauria de fer. Arraconar aquest, a qualsevol lloc, esborrar-lo. Quin lloc i com? És la pregunta.
C.C.G.