Ella s'havia alçat de la seva cadira i havia abandonat aquella taula plena de gent somrient per acostar-se a la barra d'aquell bar de divendres vespre amb la intenció de demanar-ne una altre. Ell, que l'havia estat observant des que havia arribat es va alçar de la seva cadira, va abandonar aquella altra taula plena de gent somrient, ben igual que els de totes les altres taules d'aquell bar de divendres vespre, i es va dirigir fins a la barra amb la intenció de descobrir qui era ella. S'havien alçat de les seves respectives cadires en silenci, deixant a la gent d'aquelles taules seguir amb les animades converses que sostenien.
Ella esperava el seu torn amb una rialla als llavis. Ell se li va acostar. Ella va sentir la seva respiració al clatell i no va poder evitar girar el cap. Els seus ulls es van trobar immersos en els de l'altre durant tres segons abans que parpellegessin alhora. Ella va oblidar-se del que volia fer abans d'aquella trobada, ell va somriure i la va saludar gairebé amb un xiuxiueig. En aquell moment les tecles d'un piano sonaven, creant una preciosa melodia, lluny, i només ella les podia sentir, allà, dins les seves orelles. Li va contestar amb un altre xiuxiueig. Ell es va presentar donant-li peu a ella per a que fes el mateix, i ella així ho va fer. Ell volia fer les coses bé, almenys aquesta vegada, i li va fer la típica pregunta, amb la que ella va riure i sense parlar va contestar.
El cambrer, rere de la barra, els va despertar d'aquell somni momentani fent-los tornar a la realitat, però tot i així la màgia no va desaparèixer de l'ambient. Van seguir intercanviant rialles, paraules, somriures, més rialles i al final els seus números de telèfon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada